Ir al contenido principal

Sis preguntes (amb resposta) al voltant de la clàusula sòl


Què és la clàusula sòl?

És un mecanisme introduït habitualment per les entitats de crèdit en les escriptures de préstec hipotecari que limita la baixada (i també la pujada, el que es coneix com el "sostre") del tipus d'interès quan este està referenciat a un índex com pot ser l'Euribor, de manera que, en cas de col·locar-se l'interès per baix del tipus fixat com a sòl serà este el que s'aplique.
Per exemple, el cas d'una persona que ha d'amortitzar els 100.000 euros de la seua hipoteca en 20 anys amb un diferencial de l'1% i un sòl del 3%: tenint en compte que la cotització mitja del mes de novembre de l'Euribor es situa fins ara en el -0,072% la quota mensual sense sòl (interès del 1,072%) seria de 463,11€ mentre que amb el sòl (interès del 3%) pujaria a 554,60€. Esta persona pagaria de més, amb la clàusula, 91,49€ mensuals.

Com puc saber si tinc una clàusula sòl en la hipoteca?

La clàusula ha de figurar entre les de tipus financer i pot anomenar-se com "límit a la variabilitat del tipus d'interès" o expressions semblants. Tanmateix, hauríeu d'haver-ho notat als rebuts: l'Euríbor es troba ara en mínims històrics, per això, en cas de no tenir la clàusula les vostres quotes de la hipoteca hauran baixat considerablement els últims anys. En cas de dubte convé acudir a un Advocat amb l'escriptura per tal que la revise.

Són legals les clàusules sòl?


En principi sí són legals, però poden resultar abusives quan es donen una sèrie de circumstàncies en la seua comercialització que el Tribunal Suprem va establir en la seua coneguda Sentència del 9 de maig del 2013.

Concretament la clàusula és abusiva quan es dóna alguna de les següents:

a) La creació de l'aparença d'un contracte de préstec a interès variable en què les oscil·lacions a la baixa de l'índex de referència, repercutiran en una disminució del preu del diner.

b) La manca d'informació suficient que es tracta d'un element definitori de l'objecte principal del contracte.

c) La creació de l'aparença que el sòl té com a contraprestació inescindible la fixació d'un sostre.

d) La seua ubicació entre una aclaparadora quantitat de dades entre les que queden emmascarades i que dilueixen l'atenció del consumidor en el cas de les utilitzades per les entitats bancàries.

e) L'absència de simulacions d'escenaris diversos, relacionats amb el comportament raonablement previsible del tipus d'interès en el moment de contractar, en fase precontractual.

f) Inexistència d'advertència prèvia clara i comprensible sobre el cost comparatiu amb altres productes de la mateixa entitat.

Què es pot reclamar?


Cas de declarar-se nul·les este tipus de clàusules, les entitats venen obligades, en primer lloc, a eliminar la clàusula i deixar d’aplicar-la, i en segon lloc, a tornar als clients els diners que han cobrat de més com a conseqüència de la seua aplicació.

És necessària la intervenció d'un Advocat?


El procediment de reclamació es tramita davant els Tribunals i mitjançant el que es denomina procediment ordinari resultant preceptiva l'assistència d'Advocat i també de Procurador. Les reclamacions extrajudicials per escrit a l'entitat no s'han revelat efectives en la pràctica.

Quin cost té la reclamació?


El cost del procediment dependrà del Despatx amb el que treballem, motiu pel qual és convenient obtindre més d'un pressupost, tenint en compte que el preu total deurà incloure tant els honoraris d'Advocat com els drets del Procurador. L'Advocat ens deurà informar sobre la possibilitat de condemna en costes processals a alguna de les parts.

Si penseu que heu pogut estar víctimes d'este tipus d'abús no dubteu en posar-vos en contacte amb el Despatx i vos farem una valoració personalitzada del cas així com, si ho desitgeu, un pressupost de la reclamació.

Comentarios

Entradas populares de este blog

La prueba documental en el juicio oral del procedimiento abreviado penal

La Ley de Enjuiciamiento Criminal, LECRIM, prevé, en sus arts. 785.1 y 786.2, en el procedimiento abreviado, la posibilidad para las partes de aportar prueba documental al inicio de las sesiones del juicio oral. No obstante, existen momentos anteriores en los que es posible aportar ese tipo de prueba, por ejemplo, en los escritos de calificación. Por ello, en algunas ocasiones se ha podido estimar que la aportación en ese momento era "sorpresiva" o "extemporánea", razones por las que se inadmitía la prueba documental propuesta, sobre todo, en casos en que la misma era voluminosa o exigía tiempo para que la contraparte pudiera analizarla debidamente. Sin embargo, la Sentencia del Tribunal Supremo que traemos hoy al blog, zanja esta cuestión y sienta una doctrina de la cual se desprende que este tipo de prueba en el juicio oral no puede inadmitirse por las razones antes expuestas, al tratarse de una posibilidad prevista legalmente y un derecho de defensa de las partes...

Los Criterios oficiales de Honorarios Profesionales del Abogado

La Ley 25/2009, conocida popularmente como Ley Ómnibus, en su disposición adicional cuarta permitió a los Colegios de Abogados elaborar Criterios orientadores en materia de Honorarios, a los exclusivos efectos de tasaciones de costas y juras de cuentas. Se trata de dos procedimientos judiciales en los que existe la necesidad de determinar los honorarios de un Letrado y para ello se hace necesario poder acudir a criterios objetivos que doten de seguridad jurídica al sistema. En el primero de ellos, se cuantifica una condena en costas en un determinado procedimiento, y en el segundo se da trámite una reclamación por parte del Letrado a su cliente. Es esta última función la que permite afirmar que, a falta de pacto expreso entre el Letrado y el cliente, regirán estos honorarios publicados por el Colegio de Abogados correspondiente, teniendo los mismos, pues, una incidencia nada desdeñable en el mercado.   Estos son los Criterios adoptados por el Ilustre Colegio de Abogados de Valencia...

La pluspetición como motivo de oposición en la ejecución de título judicial civil

El art. 556 de la LEC regula las causas de oposición a la ejecución cuando se trata de ejecutar resoluciones procesales o arbitrales o los acuerdos de mediación, limitándolas al pago o cumplimiento de lo ordenado en el título, la caducidad de la acción ejecutiva, y los pactos y transacciones habidos entre las partes, siempre que consten en documento público. Como vemos, la pluspetición no figura entre las causas de oposición , pero, ¿significa eso que no se puede alegar por el ejecutado? La cuestión no está exenta de polémica. El Recurso de Reposición no nos servirá porque el art. 551.4 de la LEC claramente señala que contra el Auto que despacha la ejecución "no se dará recurso alguno , sin perjuicio de la oposición que pueda formular el ejecutado".  Así las cosas, para introducir esta alegación en el debate, resta analizar las causas de oposición por motivos procesales que se regulan de forma general el art. 559.1 de la LEC , pudiendo considerarse oportuna para estos casos ...