Ir al contenido principal

Opcions davant una modificació substancial de condicions individuals de treball


La Llei permet a l'empresari modificar les condicions establertes al contracte de treball, podent realitzar inclús variacions substancials quan es donen provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, tenint esta consideració de substancials les que afecten a les següents matèries:
a) Jornada de treball.

b) Horari i distribució del temps de treball.

c) Règim de treball a torns.

d) Sistema de remuneració i quantia salarial.

e) Sistema de treball i rendiment.

f) Funcions, quan excedeixen els límits de la mobilitat funcional 
Per dur a terme estes modificacions és necessari, tal com estableix l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors ("ET" des d'ara) que l'empresari comunique la seua decisió per escrit al treballador amb una antelació mínima de 15 dies, qui podrà, en cas de disconformitat, impugnar-la en el termini de 20 dies hàbils a contar des de la notificació. La citada impugnació es farà directament davant el Jutjat Social competent sense necessitat d'acudir a la conciliació administrativa prèvia de l'SMAC segons disposa l'art. 64.1 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, seguint-se una tramitació judicial urgent regulada als arts. 138 i següents de la mateixa norma.

Excepte quan la modificació afecte al sistema de treball i rendiment (lletra "e" anterior), el treballador podrà optar per rescindir el seu contracte si aquella li resulta perjudicial, tenint dret en este cas a una indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb el límit de 9 mesos. Vàries són les qüestions a destacar:

1.- La rescissió del contracte opera sense intervenció judicial amb la sola manifestació del treballador a l'empresa. Convé que dita manifestació es faça per un mitjà fefaent, per exemple, a través de burofax. No obstant això, si l'empresa no presta la seua conformitat amb la decisió, el més prudent és que el treballador continúe al seu lloc de treball i planteje davant el Jutjat competent una demanda per tal que es reconega la rescissió indemnitzada del contracte.

2.- El perjudici al treballador, que com hem vist, es pressupòsit d'este dret a la rescissió indemnitzada, no es presumeix amb la modificació i serà càrrega d'este al·legar-lo i acreditar-lo, exigint-se jurisprudencialment que el perjudici siga real, objectivament constatable i de certa consideració.

3.- La Llei no fixa un termini per exercir el dret que comentem, però el Tribunal Suprem a la STS de 29 d'octubre del 2012 va establir que el termini és el general d'un any des de l'efectivitat de la modificació. Tot i això, es recomanable exercir el dret quan més aviat millor dins el termini de 15 dies des de la notificació.

4.- En cas d'insolvència o concurs de creditors de l'empresa, hi ha que tindre en compte que el FOGASA NO es farà càrrec del pagament de la indemnització al no figurar dins les prestacions establertes a l'art. 33.2 de l'ET.

Per altra banda, si la modificació es practica per l'empresa sense complir el que disposa l'art. 41 de l'ET, i a més d'això es lesione la dignitat del treballador, este podrà sol·licitar directament l'extinció judicial del seu contracte amb una indemnització equivalent a la de l'acomiadament improcedent segons preveu l'art. 50.1.a) de l'ET. Hem de fer ací igualment dues precisions:

1.- L'afectació de la dignitat deu ser al·legada i acreditada per part del treballador, tenint en compte que la "dignitat personal i professional" és un concepte indeterminat que haurà de ser delimitat atenent al cas concret, segons té declarat el Tribunal Constitucional.

2.- El termini de prescripció d'aquesta acció resolutòria és el general d'un any segons té establert el Tribunal Suprem (STS de 24 de març de 1988, 20 març 1990, 1 juny 1990).

Comentarios

Entradas populares de este blog

La prueba documental en el juicio oral del procedimiento abreviado penal

La Ley de Enjuiciamiento Criminal, LECRIM, prevé, en sus arts. 785.1 y 786.2, en el procedimiento abreviado, la posibilidad para las partes de aportar prueba documental al inicio de las sesiones del juicio oral. No obstante, existen momentos anteriores en los que es posible aportar ese tipo de prueba, por ejemplo, en los escritos de calificación. Por ello, en algunas ocasiones se ha podido estimar que la aportación en ese momento era "sorpresiva" o "extemporánea", razones por las que se inadmitía la prueba documental propuesta, sobre todo, en casos en que la misma era voluminosa o exigía tiempo para que la contraparte pudiera analizarla debidamente. Sin embargo, la Sentencia del Tribunal Supremo que traemos hoy al blog, zanja esta cuestión y sienta una doctrina de la cual se desprende que este tipo de prueba en el juicio oral no puede inadmitirse por las razones antes expuestas, al tratarse de una posibilidad prevista legalmente y un derecho de defensa de las partes...

Los Criterios oficiales de Honorarios Profesionales del Abogado

La Ley 25/2009, conocida popularmente como Ley Ómnibus, en su disposición adicional cuarta permitió a los Colegios de Abogados elaborar Criterios orientadores en materia de Honorarios, a los exclusivos efectos de tasaciones de costas y juras de cuentas. Se trata de dos procedimientos judiciales en los que existe la necesidad de determinar los honorarios de un Letrado y para ello se hace necesario poder acudir a criterios objetivos que doten de seguridad jurídica al sistema. En el primero de ellos, se cuantifica una condena en costas en un determinado procedimiento, y en el segundo se da trámite una reclamación por parte del Letrado a su cliente. Es esta última función la que permite afirmar que, a falta de pacto expreso entre el Letrado y el cliente, regirán estos honorarios publicados por el Colegio de Abogados correspondiente, teniendo los mismos, pues, una incidencia nada desdeñable en el mercado.   Estos son los Criterios adoptados por el Ilustre Colegio de Abogados de Valencia...

La pluspetición como motivo de oposición en la ejecución de título judicial civil

El art. 556 de la LEC regula las causas de oposición a la ejecución cuando se trata de ejecutar resoluciones procesales o arbitrales o los acuerdos de mediación, limitándolas al pago o cumplimiento de lo ordenado en el título, la caducidad de la acción ejecutiva, y los pactos y transacciones habidos entre las partes, siempre que consten en documento público. Como vemos, la pluspetición no figura entre las causas de oposición , pero, ¿significa eso que no se puede alegar por el ejecutado? La cuestión no está exenta de polémica. El Recurso de Reposición no nos servirá porque el art. 551.4 de la LEC claramente señala que contra el Auto que despacha la ejecución "no se dará recurso alguno , sin perjuicio de la oposición que pueda formular el ejecutado".  Así las cosas, para introducir esta alegación en el debate, resta analizar las causas de oposición por motivos procesales que se regulan de forma general el art. 559.1 de la LEC , pudiendo considerarse oportuna para estos casos ...