La Delegació Especial de l'AEAT de València ha remès als Advocats valencians la següent informació publicada en el Portal de l'AEAT en relació a la incidència del Reial Decret Llei 1/2017 en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques. La compartim al blog per considerar-la d'interès general i per a completar també l'entrada del passat 24 de gener "Primeres impressions del mecanisme de devolució extrajudicial de quantitats pagades per clàusules terra".
S'afegeix una nova disposició addicional quarantena quinta a la Llei 35/2006 de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de la Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni.
Esta disposició addicional té com a finalitat regular els efectes fiscals derivats de la devolució, per part de les entitats financeres, dels interessos prèviament satisfets pels contribuents com a conseqüència de les clàusules de limitació de tipus d'interés de préstecs concertats amb aquelles, tant si la devolució de tals quantitats deriva d'un acord celebrat entre les parts com si és conseqüència d'una sentència judicial o d'un laude arbitral.
La disposició addicional estableix en el seu apartat 1 que les quantitats tornades derivades d'acords celebrats amb entitats financeres, bé en efectiu bé per mitjà de l'adopció de mesures equivalents de compensació, prèviament satisfetes a aquelles en concepte d'interessos per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interés de préstecs, no han d'integrar-se en la base imposable de l'impost.
Tampoc s'integraran en la base imposable els interessos indemnitzatoris relacionats amb els mateixos.
Per tant, no és procedent incloure en la declaració de l'IRPF ni les quantitats percebudes com a conseqüència de la devolució dels interessos pagats ni els interessos indemnitzatoris reconeguts, per aplicació de clàusules sòl d'interès.
No obstant això, estableix uns supòsits de regularització, en els casos en què els dits interessos hagueren format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establides per les comunitats autònomes, o hagueren sigut objecte de deducció com a despeses del capital immobiliari o d'activitat econòmica.
A estos efectes l'apartat 2 de l'esmentada disposició regula ambdós supòsits:
a. Quan el contribuent haguera aplicat en el seu moment la deducció per inversió en habitatge habitual o de deduccions autonòmiques per les quantitats percebudes, perdrà el dret a la seua deducció. En este cas, haurà d'incloure els imports deduïts en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l'exercici en què s'haguera produït la sentència, el laude arbitral o l'acord amb l'entitat, en els termes que preveu l’article 59 del Reglament de l'IRPF, però sense inclusió d'interessos de demora.
A estos efectes, si la sentència, el laude o l'acord s'hagueren produït en 2016, en la declaració de Renda 2016 (a presentar a l'abril, maig, juny de 2017) estes quantitats s'inclouen en les caselles 524 i 526, no sent necessari completar les caselles 525 i 527, corresponents als interessos de demora.
Este tractament és el mateix que normalment s'utilitza en els supòsits de pèrdua del dret a deducció per habitatge habitual però sense incloure interessos de demora.
No serà aplicable esta regularització respecte de les quantitats que es destinen directament per l'entitat financera, després de l'acord amb el contribuent afectat, a minorar el principal del préstec. És a dir, si l'entitat financera, en compte de tornar al contribuent les quantitats pagades el que fa és reduir el principal del préstec, no caldrà regularitzar les deduccions practicades anteriorment corresponents a eixos imports. Per la seua banda, la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual.
b. En el cas que el contribuent haguera inclòs, en declaracions d'anys anteriors, els imports ara percebuts com a despesa deduïble (capital immobiliari o activitat econòmica), estos perdran tal consideració havent de presentar-se declaracions complementàries dels corresponents exercicis, llevant les dites despeses, sense sanció ni interessos de demora ni cap recàrrec.
El termini de presentació de les declaracions complementàries serà el comprés entre la data de la sentència, laude o acord i la finalització del següent termini de presentació d'autoliquidació per este impost.
Una altra qüestió regulada per la norma són els exercicis a què afecten estes regularitzacions, tant de les deduccions d'habitatge o autonòmiques com de les despeses deduïbles. En este sentit s'establix que només serà aplicable als exercicis respecte dels quals no haguera prescrit el dret de l'Administració per a determinar el deute tributari.
En funció de si el contribuent haguera aplicat deducció de habitatge, o deduccions autonòmiques, o deducció de despeses i de l'any en què es produïsca l'acord, sentència o laude, la forma de regularitzar i els exercicis afectats varien. En concret ens podem trobar amb els supòsits següents:
1. El contribuent havia aplicat la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establides per les Comunitats autònomes, per les quantitats percebudes:
a. Sentència, laude o acord de l'any 2016: En este cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2016 (que es presentarà a l'abril, maig i juny de 2017) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015.
En el cas que entre les quantitats tornades hi haja interessos de l'any 2016, estos ja no es tindran en compte per a aplicar la deducció en habitatge el dit any.
b. Acord amb l'entitat financera, sentència o laude de l'any 2017: En este cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2017 (que es presentarà a l'abril, maig i juny de 2018) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions de l'any 2013, 2014, 2015 i 2016.
No obstant això, si la sentència o acord és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l'any 2016 no es tindran en compte per a aplicar la deducció en habitatge i, per tant, la regularització no afectarà el dit exercici.
2. El contribuent havia inclòs les quantitats ara percebudes com a despesa deduïble en exercicis anteriors:
a. L'acord amb l'entitat financera, la sentència o el laude, s'ha produït des del 6 d'abril de 2016 fins al 4 d'abril de 2017. En este cas, haurà de presentar declaracions complementàries amb caràcter general dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015, en el termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2016 (abril, maig i juny de 2017).
Si entre les quantitats tornades haguera interessos abonats en l'exercici 2016, el contribuent ja no inclourà com a despeses deduïbles els dits imports en la seua declaració.
b. L'acord amb l'entitat financera, la sentència o el laude s'ha produït després del 4 d'abril de 2017. En este cas haurà de presentar declaracions complementàries, amb caràcter general, dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016 en el termini de presentació de l'IRPF de l'any 2017 (abril, maig i juny de 2018).
No obstant això, si l'acord o la sentència és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l'any 2016 no es tindran en compte com a despesa deduïble i, per tant, no haurà de presentar declaració complementària del dit exercici.
Finalment, si el contribuent ja haguera regularitzat les dites quantitats per tindre una sentència anterior podrà instar la rectificació dels seus autoliquidacions sol·licitant la devolució dels interessos de demora satisfets i, si és el cas, la modificació dels interessos indemnitzatoris declarats com a guany.
Comentarios
Publicar un comentario