Quan un autònom desenvolupa una activitat econòmica sotmesa a l'IRPF al seu habitatge, es pot plantejar en fer la declaració del citat tribut en estimació directa quines despeses de l'habitatge poden ser deduïdes i en quina proporció. Per tal de donar resposta a esta qüestió cal estudiar el que disposa la Llei reguladora i el seu reglament, així com la doctrina recent del TEAC sobre la matèria.
D'acord amb les disposicions de l'art. 28.1 del LIRPF, el rendiment net de les activitats econòmiques es determinarà de conformitat amb les regles de l'Impost sobre Societats, establint l'art. 10.3 de la LIS que, en el mètode d'estimació directa, la base imposable es calcularà, corregint, mitjançant l'aplicació dels preceptes establerts en esta Llei, el resultat comptable determinat d'acord amb les normes establertes al Codi de Comerç, en la resta de Lleis relatives a esta determinació i en les disposicions que es dicten en desenvolupament de les citades normes.
La deduïbilitat de les despeses en la determinació del rendiment d'una activitat econòmica es regeix pel principi de correlació d'ingressos i despeses, de manera que només aquelles respecte de les quals es demostre haver-se produït en l'exercici de la citada activitat seran deduïbles de la forma prevista en la normativa esmentada.
En relació amb els elements afectes a l'activitat econòmica, l'art. 29 de la LIRPF, estableix:
1. Es consideren actius i passius en una activitat econòmica:
A) Béns immobles en què es duu a terme l'activitat del contribuent.
(...)
2. Quan es tracte d'elements patrimonials que serveixen només parcialment a l'objecte de l'activitat econòmica, l'afectació es limita a la part dels mateixos que realment s'utilitze en l'activitat de què es tracte. En cap cas els elements patrimonials indivisibles estaran subjectes a una afectació parcial.
(...).
Este precepte troba el desenvolupament en l'art. 22 del RIRF establint, entre altres, que:
2. Només es consideraran elements patrimonials afectes a una activitat econòmica aquells que el contribuent utilitze per als fins de la mateixa.
No es voràn afectats:
(...)
2n Aquells que, sent de la titularitat del contribuent, no figuren en la comptabilitat o registres oficials de l'activitat econòmica que estiga obligat a portar el contribuent, excepte prova en contrari.
(...).
En relació a la deduïbilitat de les despeses inherents a la titularitat d'habitatges afectes parcialment a l'activitat econòmica, té dit el TEAC en Resolució de 10/9/2015, per la qual dona resposta a un Recurs Extraordinari d'Alçada per a la Unificació de Criteri (04454/2014/00/00) que la normativa reguladora de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques permet l'afectació parcial d'elements patrimonials divisibles, sempre que la part afectada siga susceptible d'un aprofitament separat i independent de la resta, el que pot esdevenir en el supòsit d'un habitatge que, parcialment, s'utilitza per a l'exercici d'una activitat econòmica. La determinació de la part de l'immoble que s'utilitza en el desenvolupament de l'activitat econòmica es pot realitzar d'una manera objectiva posant en relació els metres quadrats destinats a l'activitat econòmica amb els metres quadrats totals de l'habitatge; partint d'aquesta dada és fàcil trobar la porció de les despeses derivades de la titularitat de l'habitatge que corresponen a la part destinada a l'activitat econòmica, ja que totes les despeses d'aquesta categoria són imputables en la mateixa mesura a les dues parts de l'habitatge (el mateix cost de titularitat té el metre quadrat dedicat a fins particulars que el dedicat a l'activitat econòmica).
No obstant això, a la mateixa Resolució el TEAC dona un tractament diferenciat a les despeses per subministraments, decidint que no podrà aplicar-se la mateixa regla de càlcul proporcional emprada per a calcular les despeses deduïbles relacionades amb la titularitat de l'habitatge. Diu el Tribunal que la naturalesa de les despeses de subministraments impedeix afirmar sense més comprovacions que siguen imputables en la mateixa mesura a una i a una altra activitat, ja que no hi ha una regla racional que permeta discernir quina part és utilitzada per a fins particulars i quina part per al desenvolupament de l'activitat econòmica. Per això, en absència de un mètode de càlcul objectiu, entén el TEAC que s'ha d'imposar la regla general d'admetre la deducció de les despeses de subministraments respecte dels quals l'obligat tributari prove la contribució a l'activitat econòmica desenvolupada, i, seguint la regla de correlació entre ingressos i despeses per a la determinació del rendiment net de l'activitat econòmica, només es pot admetre la deducció de les despeses si la seua vinculació amb l'obtenció dels ingressos siga acreditada per l'obligat tributari. Així les coses, la sola proporció en funció dels metres quadrats de l'habitatge afectes a l'activitat no serviria, però podria, si escau, servir un criteri combinat de metres quadrats amb els dies laborables de l'activitat i les hores en què es exerceix esta activitat a l'immoble.
La deduïbilitat de les despeses en la determinació del rendiment d'una activitat econòmica es regeix pel principi de correlació d'ingressos i despeses, de manera que només aquelles respecte de les quals es demostre haver-se produït en l'exercici de la citada activitat seran deduïbles de la forma prevista en la normativa esmentada.
En relació amb els elements afectes a l'activitat econòmica, l'art. 29 de la LIRPF, estableix:
1. Es consideren actius i passius en una activitat econòmica:
A) Béns immobles en què es duu a terme l'activitat del contribuent.
(...)
2. Quan es tracte d'elements patrimonials que serveixen només parcialment a l'objecte de l'activitat econòmica, l'afectació es limita a la part dels mateixos que realment s'utilitze en l'activitat de què es tracte. En cap cas els elements patrimonials indivisibles estaran subjectes a una afectació parcial.
(...).
Este precepte troba el desenvolupament en l'art. 22 del RIRF establint, entre altres, que:
2. Només es consideraran elements patrimonials afectes a una activitat econòmica aquells que el contribuent utilitze per als fins de la mateixa.
No es voràn afectats:
(...)
2n Aquells que, sent de la titularitat del contribuent, no figuren en la comptabilitat o registres oficials de l'activitat econòmica que estiga obligat a portar el contribuent, excepte prova en contrari.
(...).
En relació a la deduïbilitat de les despeses inherents a la titularitat d'habitatges afectes parcialment a l'activitat econòmica, té dit el TEAC en Resolució de 10/9/2015, per la qual dona resposta a un Recurs Extraordinari d'Alçada per a la Unificació de Criteri (04454/2014/00/00) que la normativa reguladora de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques permet l'afectació parcial d'elements patrimonials divisibles, sempre que la part afectada siga susceptible d'un aprofitament separat i independent de la resta, el que pot esdevenir en el supòsit d'un habitatge que, parcialment, s'utilitza per a l'exercici d'una activitat econòmica. La determinació de la part de l'immoble que s'utilitza en el desenvolupament de l'activitat econòmica es pot realitzar d'una manera objectiva posant en relació els metres quadrats destinats a l'activitat econòmica amb els metres quadrats totals de l'habitatge; partint d'aquesta dada és fàcil trobar la porció de les despeses derivades de la titularitat de l'habitatge que corresponen a la part destinada a l'activitat econòmica, ja que totes les despeses d'aquesta categoria són imputables en la mateixa mesura a les dues parts de l'habitatge (el mateix cost de titularitat té el metre quadrat dedicat a fins particulars que el dedicat a l'activitat econòmica).
No obstant això, a la mateixa Resolució el TEAC dona un tractament diferenciat a les despeses per subministraments, decidint que no podrà aplicar-se la mateixa regla de càlcul proporcional emprada per a calcular les despeses deduïbles relacionades amb la titularitat de l'habitatge. Diu el Tribunal que la naturalesa de les despeses de subministraments impedeix afirmar sense més comprovacions que siguen imputables en la mateixa mesura a una i a una altra activitat, ja que no hi ha una regla racional que permeta discernir quina part és utilitzada per a fins particulars i quina part per al desenvolupament de l'activitat econòmica. Per això, en absència de un mètode de càlcul objectiu, entén el TEAC que s'ha d'imposar la regla general d'admetre la deducció de les despeses de subministraments respecte dels quals l'obligat tributari prove la contribució a l'activitat econòmica desenvolupada, i, seguint la regla de correlació entre ingressos i despeses per a la determinació del rendiment net de l'activitat econòmica, només es pot admetre la deducció de les despeses si la seua vinculació amb l'obtenció dels ingressos siga acreditada per l'obligat tributari. Així les coses, la sola proporció en funció dels metres quadrats de l'habitatge afectes a l'activitat no serviria, però podria, si escau, servir un criteri combinat de metres quadrats amb els dies laborables de l'activitat i les hores en què es exerceix esta activitat a l'immoble.
Comentarios
Publicar un comentario