Els terminis per executar Sentències d’acomiadament improcedent

Com a regla general una vegada dictada una Sentència d’acomiadament estimatòria que declare improcedent l'extinció empresarial, la mateixa contindrà una condemna a l’empresa que serà alternativa:

1.- Readmetre al treballador en les mateixes condicions que tenia al moment de l’acomiadament amb l’abonament dels salaris deixats de percebre pel treballador fins la data de la readmissió.

2.- Indemnitzar al treballador en la quantia legalment establerta que, normalment ja ve calculada a la Sentència sense tindre l’obligació, en este cas, d’abonar salaris de tramitació.

Doncs bé, l’empresa (en determinats casos serà el treballador) tindrà un termini de cinc dies (que coincideix amb el termini legal per anunciar el recurs de Suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia) per elegir entre les dues opcions abans esmentades, tenint en consideració que si es deixa passar el termini s’entendrà que opta per la readmissió.

Per al cas que l’empresa no faça l’opció dins del termini, o que una vegada feta per la readmissió, incomplisca l'obligació de readmetre, la Llei regula un procediment especial d’execució que varem tractar a l’entrada La readmisión del trabajador tras una Sentenciade despido improcedente: plazos a la qual vos remitim en este moment.

No obstant això, pot ocórrer que l’empresa comparega dins el termini i faça opció per la indemnització sense abonar-la. Sobre els terminis per instar l’execució en este concret cas, el Lletrat que subscriu no ha trobat una Jurisprudència concloent (vos anime a compartir si teniu alguna Sentència) i per això, haurem d’acudir a la literalitat de la Llei i fer-ne una interpretació estricta per tal d’evitar problemes processals que podrien implicar fins i tot la pèrdua de la indemnització per part del treballador.

En primer lloc, necessitem saber el “dies a quo” del termini, això és, des de quan es començaria a computar qualsevol termini per instar l’execució d’una Sentencia d’acomiadament en estos casos. La pròpia LRJS 239.2 ens diu que podrá solicitarse tan pronto la sentencia o resolución judicial ejecutable haya ganado firmeza o desde que el título haya quedado constituido o, en su caso, desde que la obligación declarada en el título ejecutivo fuese exigible, concretant el Tribunal Suprem que la fermesa s’alcança con el mero transcurso del plazo para recurrir-, sin que "pueda demorarse el inicio del cómputo del plazo para instar la ejecución a la fecha de la providencia o auto que declare la firmeza de la sentencia ni, en menor medida, a la de notificaciónde esta interlocutoria.” (STS 15/11/2017; ECLI ES:TS:2017:4395). Es a dir, si han transcorregut els cinc dies per anunciar el Recurs de Suplicació sense fer-ho serà a partir del sisè dia que començarà a contar el termini tot i que encara no ens hagen notificat la fermesa de la Sentència. Si s’anuncia el Recurs i es tramita amb posterioritat, haurem d’estar a la fermesa de la Sentència del Tribunal Superior. Cap encara, entendre que el pagament de la indemnització no és exigible sinó des del moment en que s'ha optat per part de l'empresa, la qual cosa donaria, tot i així, un resultat semblant, al coincidir, com s'ha dit, el termini per anunciar el Recurs i el termini per efectuar l'opció.

Però, en segon lloc, i més important, de quin termini parlem? L’art 243 de la LRJS s’ocupa de la matèria i diu, respecte del que ací ens interessa, que 1. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 279, el plazo para instar la ejecución será igual al fijado en las leyes sustantivas para el ejercicio de la acción tendente al reconocimiento del derecho cuya ejecución se pretenda. Dicho plazo será de prescripción a todos los efectos. 2. En todo caso, el plazo para reclamar el cumplimiento de las obligaciones de entregar sumas de dinero será de un año. 

I és ací, al meu parer, on cap una doble interpretació en el cas de Sentències fermes dictades en matèria d’acomiadament havent-se optat per la indemnització:

De conformitat amb el primer paràgraf de l’art. 243 de la LRJS, abans transcrit, hauriem d’anar a l’art. 59.3 de l’ET, que disposa que el ejercicio de la acción contra el despido o resolución de contratos temporales caducará a los veinte días siguientes de aquel en que se hubiera producido. Los días serán hábiles y el plazo de caducidad a todos los efectos. En este cas el termini seria de vint dies hàbils a comptar des de la fermesa de la Sentència.

Ara bé, també cap una interpretació que tinga en compte que, una vegada l’empresa ha optat per indemnitzar, en realitat l’execució té com a finalitat el pagament d’una suma de diners, resultant d’aplicació el segón paràgraf de l’art. 243 de la LRJS, sent el termini, en conseqüència, d’un any des de la fermesa de la Sentència.

Entenem que, descartada l’apliació de les normes de l’art 279 i ss per anar referides al cas de readmissió, i sense tindre a la vista Jurisprudència del Tribunal Suprem que es pronuncie clarament per la segona interpretació que hem fet (la del termini d’un any), el més recomanable es posar la sol·licitud de l’execució d’una Sentencia d’acomiadament declarat improcedent en que l’empresari ha optat expressament per la indemnitazió, el més aviat millor i sempre dins el termini de vint dies a comptar des de la fermesa de la Sentència.

Per últim, i no menys important, recordar que cap també traure una interpretació segons la qual EL MES D'AGOST ÉS HÀBIL ALS EFECTES DE SOL·LICITAR L'EXECUCIÓ D'UNA SENTÈNCIA D'ACOMIADAMENT, prevent expressament l'art. 43.4 de la LRJS que los días del mes de agosto serán inhábiles, salvo para las modalidades procesales de despido havent afegit el Tribunal Suprem que  la habilidad del mes de agosto para estas modalidades procesales, se extiende a todas las fases del proceso, tanto en primera instancia, en vía de recurso, (incluido el recurso de casación para la unificación de doctrina) y en ejecución de sentencia, incluso a la fase de ejecución de conciliación extrajudicial. (ATS 30/10/1998).