La vigent Llei d'Enjudiciament Civil (des d'ara LEC) estableix que la manca d'activitat de les parts o interessats en un procediment no determina, per sí mateix, la caducitat del procediment, establint que seran els Lletrats de l'Administració de Justícia (des d'ara LAJ, abans eren anomenats Secretaris Judicials) qui donaran el corresponent impuls al procediment dictant a l'efecte les resolucions processals que procedisquen (art. 236 en relació a l'art. 179 de la LEC).
No obstant això, si a pesar de l'impuls dels LAJ, els procediments no tenen activitat durant els terminis fixats a la Llei, i dita manca d'activitat no deriva de força major o qualsevol circumstància aliena a la voluntat de les parts o interessats (art. 238 de la LEC), es produeix el que es denomina la "caducitat en la instància".
Estos terminis són diferents segons la instància en que es trobe el procediment, contant-se sempre des del dia de l'última notificació practicada amb les parts (237.1 de la LEC):
En primera instància el termini és de 2 anys.
En segona instància o pendent de Recurs Extraordinari per Infracció Processal o Recurs de Cassació el termini és d' 1 any.
La pròpia Llei exclou de la caducitat el procediments d'execució forçosa, els quals, en conseqüència, continuaran tot i estar paralitzats el temps abans esmentat i fins obtindre el compliment del títol executiu (art. 239 de la LEC).
Els efectes de la caducitat en la instància són principalment tindre per desistida la pretensió, així les coses, caldrà diferenciar segons la instància en que es produisca (art. 240.1 i 2 de la LEC):
En primera instància implicarà tindre per desistida de la demanda a la part actora, amb la qual cosa, es podrà interposar una nova amb posterioritat sempre que l'acció no estiga caducada.
En segona instància o en els Recursos abans citats, es tindrà per desistit el Recurs, amb l'efecte de que la Resolució recorreguda esdevindrà ferma, tornant-se les actuacions a l'òrgan a quo.
Per últim, la Resolució que declare la caducitat en la instància deurà ser dictada pel LAJ i tindre forma de Decret, i sempre sense imposició de costes processals, tenint que pagar cada part les causades a la seua instància i les comunes per mitat (art. 240.3 de la LEC). Davant d'este Decret només es podrà interposar Recurs de Revisió en els termes previstos legalment (art. 237.2 de la LEC en relació al 454 bis de la mateixa norma).
Comentarios
Publicar un comentario